Menjar, un premi al moviment
Actualment, ens movem poc i mengem molt més del que necessitem, i en els darrers anys aquest fet s'ha vist reflectit en l'augment de malalties tals com la diabetis, obesitat, malalties cardiovasculars… Evolutivament podíem menjar després d'haver-nos esforçat (haver realitzat una activitat física) per aconseguir aquest aliment. Actualment, l'esforç per poder menjar es basa en obrir la nevera, anar a un restaurant, a un supermercat o encarregar-lo des de casa. És a dir, sovint mengem però no hem realitzat cap activitat física que requereixi aquesta entrada d'aliment.
A continuació analitzem els efectes del dejuni (estar sense menjar durant un cert temps) a nivell corporal, d'acord amb diferents estudis realitzats fins al moment:
Realitzar activitat física en dejú augmenta la utilització de greixos acumulats durant i després de l'exercici.
Realitzar activitat física en dejú disminueix la glucosa (sucre) en sang i, per tant, també disminueix els nivells d'insulina en sang.
La poca disponibilitat de carbohidrats durant l'activitat física ajuda a obtenir adaptacions metabòliques augmentant la capacitat oxidativa muscular, millorant així el rendiment d'aquest.
S'aconsegueixen beneficis metabòlics respecte la mobilització del colesterol, per tant, es disminueixen els processos d'enduriment de les artèries evitant problemes com la hipertensió.
Augmenta l'hormona de creixement, responsable de la reproducció cel·lular i la regeneració del cos humà.
Menjar i fer activitat física després? No, el sistema digestiu ha de poder treballar tranquil·lament.
Menjar molt durant el dia carrega. De fet molts hem experimentat somnolència després d'un gran àpat.
És important menjar pel que hem fet i no pel que farem. El nostre cos necessita l'activitat física i recuperar-se d'aquesta pràctica amb dosis importants d'aliments rics a nivell nutricional.
