Menjar, un premi al moviment

Actualment, ens movem poc i mengem molt més del que necessitem, i en els darrers anys aquest fet s'ha vist reflectit en l'augment de malalties tals com la diabetis, obesitat, malalties cardiovasculars… Evolutivament podíem menjar després d'haver-nos esforçat (haver realitzat una activitat física) per aconseguir aquest aliment. Actualment, l'esforç per poder menjar es basa en obrir la nevera, anar a un restaurant, a un supermercat o encarregar-lo des de casa. És a dir, sovint mengem però no hem realitzat cap activitat física que requereixi aquesta entrada d'aliment.

A continuació analitzem els efectes del dejuni (estar sense menjar durant un cert temps) a nivell corporal, d'acord amb diferents estudis realitzats fins al moment:

  • Realitzar activitat física en dejú augmenta la utilització de greixos acumulats durant i després de l'exercici.

  • Realitzar activitat física en dejú disminueix la glucosa (sucre) en sang i, per tant, també disminueix els nivells d'insulina en sang.

  • La poca disponibilitat de carbohidrats durant l'activitat física ajuda a obtenir adaptacions metabòliques augmentant la capacitat oxidativa muscular, millorant així el rendiment d'aquest.

  • S'aconsegueixen beneficis metabòlics respecte la mobilització del colesterol, per tant, es disminueixen els processos d'enduriment de les artèries evitant problemes com la hipertensió.

  • Augmenta l'hormona de creixement, responsable de la reproducció cel·lular i la regeneració del cos humà.

  • Menjar i fer activitat física després? No, el sistema digestiu ha de poder treballar tranquil·lament.

  • Menjar molt durant el dia carrega. De fet molts hem experimentat somnolència després d'un gran àpat.

  • És important menjar pel que hem fet i no pel que farem. El nostre cos necessita l'activitat física i recuperar-se d'aquesta pràctica amb dosis importants d'aliments rics a nivell nutricional.

#Entrenament

Posts destacats
Posts recents