La importància del sòl pelvià

El sòl pelvià és el conjunt de músculs que sostenen i tanquen la part baixa de la pelvis. A més d'ajudar a mantenir els òrgans interns, bufeta, úter, recte... en la seva posició correcta, amorteixen la pressió que trobem dins de la cavitat abdominal. Quan realitzem un esforç com tossir, saltar, córrer, riure... el moviment natural d'aquests òrgans és a desplaçar-se cap avall i enrere, on els músculs del sòl pelvià i la musculatura de l'abdomen amortiran i frenaran el moviment dels òrgans i asseguraran una repartició homogènia de la pressió que suporten.

Amb l'edat, la pràctica esportiva, l'embaràs, el restrenyment, la menopausa, aquests músculs tendeixen a afeblir-se. La conseqüencia d'aquest debilitament o de falta de to és, per exemple, l'aparició progressiva de símptomes com la incontinència urinària, la incontinència fecal, el dolor lumbar, el dolor pelvià, el descens dels òrgans interns conegut també amb el nom de prolapse, la disminució de la sensibilitat del plaer durant les relacions sexuals o fins i tot l’aparició de dolor en el moment en què el penis penetra la vagina, així com també la disminució del control dels òrgans sexuals durant les relacions.

La musculautra del sòl pelvià treballa en sinergia amb la faixa abdominal, sobretot amb els músculs transvers de l'abdomen i l'oblic intern, amb els multífids o musculatura profunda a nivell de l'esquena i amb el diafragma per la part superior. L'acció coordinada d'aquests músculs fa que davant qualsevol activitat, el sòl pelvià s'activi milisegons abans que augmenti la pressió a la cavitat abdominal evitant d'aquesta manera problemes derivats de l'excés de pressió. Així assegurem que els esfínters es mantinguin tancats i que les vísceres abdominals puguin recolzar-se sobre el terra de la pelvis aconseguint una òptima amortiguació de la pressió.

En l'entrenament diari, no s'ha d'oblidar l'acció d'aquest grup muscular per aconseguir no només un gest més eficaç sinó, i encara més important, prevenir possibles lesions que la pràctica esportiva ens pugui ocasionar. Un bon entrenament funcional que tingui en compte aquests aspectes així com unes bones sessions de treball hipopressiu, ajudarà a millorar tota aquesta musculatura.

Referències.

Irene Fernández - Fisioterapeuta y Psiconeuroinmunóloga i especializada en Uroginecologia, Obstetricia y Fisiosexologia.

#Entrenament

Posts destacats
Posts recents
Categories
No hay tags aún.
Segueix-nos
  • Facebook Social Icon
  • Twitter Social Icon
  • Instagram Social Icon
  • LinkedIn Social Icon