La fortalesa mental


Aquests dies dels Jocs Olímpics s’ha sentit a parlar molt de la figura del psicòleg gràcies als comentaris de Carolina Martin (or olímpic en bàdminton). Ella, conscient de la importància de la fortalesa mental en l’esport, no ha parat de repetir que el seu procés psicològic ha estat molt important per aconseguir l’èxit. Molts esportistes compten amb aquesta figura en la seva evolució, però no tots ho comenten amb tanta naturalitat com ha estat fent ella.


Les eines d’un esportista són la seva tècnica, disciplina, força, treball en equip (segons el cas), però també ho són la seguretat, la capacitat de concentració, la capacitat d’anàlisis, la visualització dels objectius, com afrontar les crisis o situacions adverses, com adaptar-se als canvis i aprendre dels errors. Davant de moments crítics hi ha l’opció de tirar per terra en pocs minuts tot el treball d’anys. Aquesta va ser l’altra cara d’aquests Jocs a Rio, el cas de Renaud Lavillenie, pel qual la forta pressió que va exercir el públic envers ell (si és correcta o no l’actuació del públic donaria per a un nou debat) podria haver estat el detonant per perdre la desitjada medalla d’or.


El poder mental suposa un punt clau en la preparació dels esportistes. Ser guanyador o guanyadora és una actitud que s’entrena, es visualitza, es treballa…. Això és el que l’autor Walter Riso anomena autoeficàcia: “la confiança i convicció de que és possible aconseguir els resultats esperats”. Una baixa autoeficàcia et pot portar a pensar que no ets capaç i es pot convertir en un cercle viciós de mal pronòstic:


Una alta autoeficàcia farà que et sentis segur/a d’aconseguir els teus reptes, si més no capaç de lluitar per ells. No es tracta només de ser bo o bona, o el/la millor en el que fas, sinó també d’estar convençut de ser-ho.

#Entrenament

Posts destacats
Posts recents