A l'Aire Lliure - és la nostra essència

Avui toca reflexionar sobre l’últim gran concepte que defineix C-Actiu: A L’AIRE LLIURE.


Per què a l’aire lliure? Realment importa? A continuació exposem evidència científica que així ho corrobora.



1. Un estudi del “Peninsula Collage

of Medicine and Dentistry” va realitzar

diferents proves a més de 800 adults i va descobrir que l’exercici a l’aire lliure estava associat a un increment d’energia i revitalització així com una disminució de la confusió, la ràbia, la depressió i la tensió, comparat amb l’exercici a l’interior. Els participants que feien exercici a l’aire lliure, també deien que gaudien més de l’activitat i tenien més ganes de repetir.


2. Hi ha evidències de la “University of Essex” que l’exercici en general és bo per la confiança en un mateix, però l’activitat física a l’aire lliure millora molt més l’autoestima.


3. Uns investigadors canadencs varen descobrir que les dones postmenopàusiques, obtenien més beneficis de fer activitat física a l’aire lliure i eren més lleials al programa d’entrenament que aquelles que feien activitat física a l’interior.


4. L’activitat física a l’aire lliure permet l’exposició a la llum solar, millorant el metabolisme de la vitamina D, important per la salut òssia i les funcions metabòliques. A més, pot ajudar a dormir millor a la nit, millora la funció immunològica i augmenta la producció d’endorfines.


5. Més varietat i més diversió. L’entorn afavoreix la creativitat a l’hora de realitzar exercicis.


6. En general, el fet de realitzar activitat física a l’aire lliure provoca que la persona integri l’activitat física en el seu estil de vida i sigui més activa i constant. Aquest fet és el que més sorprèn al professor Jacqueline Kerr de la “University of California, San Diego. Després de tot, diu “ No estem apreciant cap canvi en els nivells d’activitat física nacional, per tant, els gimnasos no són la resposta”.


7. Un gimnàs esdevé molt estable. Temperatura i humitat estables i diferents a les de fora. Màquines poc globals. Queda clar que el terreny natural no es pot replicar de cap manera a dins un gimnàs. Així doncs, alguns estudis, han descobert que quan la gent corre a l’aire lliure, els seus turmells es flexionen més que quan corren a una cinta. A més, molt sovint, el terreny és inestable amb pujades i baixades, cosa que no es reprodueix mai a dins un gimnàs. Aquests estudis també suggereixen que corrent en una cinta, es consumeix menys energia que corrent a l’aire lliure. Alguns altres estudis també han descobert que la gent que fa activitat física a l’aire lliure, té uns nivells més petits de cortisol en sang (hormona relacionada amb l’estrés) que la gent que fa activitat física en un gimnàs.


8. Un altre estudi sorprenent, va seguir 2.000 participants a l’ “Scottish Health Survey” del 2008 i va descobrir que l’activitat física a l’aire lliure tenia un 50% més d’efectes positius en la salut mental que anar al gimnàs. L’investigador Richard Mitchell, Ph.D comentava “No estava surprés pels resultats de saber que l’activitat física en entorns naturals era beneficiosa per la salut mental, sinó per com de millor era que fer activitat física en un espai tancat.


9. Un curiós estudi publicat el 2007 comentava que la gent que feia activitat física a l’aire lliure augmentava el seu nivell de cèl·lules NK pertanyents al sistema immunitari i encarregades de defensar el cos davant de bacteris, virus, fongs i altres agents. Així doncs seria bó seguir l’estudi per concretar.


10. El Professor Michael Depledge, Chair of Environment and Human Health al ECEHH, comenta que un 75% de la població europea viu en entorns urbans i que per tant cal fer esforços per reconectar la gent amb la natura.




Amb tota questa evidència científica anem a fer algunes reflexions: Tant si treballem com estudiem, ens passem moltes hores en un lloc tancat i sense moure’ns. Moltes hores sense respirar aire pur, moltes hores sense rebre llum solar, moltes hores asseguts en una postura antinatural. Resulta que després molta gent va al gimnàs per moure’s, altre cop un espai tancat on respirem aire escalfat per la calefacció o refredat per l’aire condicionat, on tampoc veiem el sol, on també realitzem exercicis amb postures antinaturals, on tot el material que trobem és plàstic i ferro...un entorn faltat de la natura, de verd, del so dels animals, d’allà on venim. Està clar que gaudim molt més veient la foto d’un paisatge verd que la foto grisa d’una ciutat.


Així doncs, el que necessitem és recuperar la nostra essència, sortir a l’exterior, a l’aire lliure i córrer, notar l’aire, notar que ens desplacem, veure on posarem el peu en la propera passa per esquivar una pedra, notar el relleu del terra amb la planta del peu, tirar-nos a terra, fer unes flexions, embrutir-nos les mans, arrastrar-nos amb els colzes, notar l’herba i el fang, aixecar-nos, saltar, omplir els nostres pulmons d’aire fred a l’hivern i calent a l’estiu, un aire real, un oxigen en estat natural, notar el sol com a l’estiu ens escalfa massa i busquem l’ombra, notar l’escalfor agradable del sol a l’hivern. Exercitem el cos, suem, ens cansem, respirem i ens sentim vius. Aquesta és la nostra essència, això és C-Actiu.


Ser actius ens fa sentir vius!



J. Thompson Coon, K. Boddy, K. Stein, R. Whear, J. Barton, M. H. Depledge. Does Participating in Physical Activity in Outdoor Natural Environments Have a Greater Effect on Physical and Mental Wellbeing than Physical Activity Indoors? A Systematic Review.Environmental Science & Technology, 2011; 110203115102046 DOI:10.1021/es102947t


Posts destacats
Posts recents
Categories
No hay tags aún.
Segueix-nos
  • Facebook Social Icon
  • Twitter Social Icon
  • Instagram Social Icon
  • LinkedIn Social Icon