Som un sistema dinàmic de cadenes cinètiques

Seguim amb les definicions. La setmana passada ja vàrem explicar la filosofia de C-Actiu i en aquesta entrada ens centrarem en un dels seus pilars fonamentals pel que fa al sistema d’entrenament.




El concepte a tractar és l’Entrenament Funcional. És un sistema format per un nom i un adjectiu i per tant, a diferència d’altres mètodes d’entrenament, no s’amaga darrera cap nom comercial. Les dues paraules s’entenen molt fàcilment. Per una banda, d’acord amb la definició de Platnov, l’Entrenament és un conjunt de tasques que asseguren una bona salut, una educació, un desenvolupament físic harmoniós, un domini tècnic i tàctic i un alt nivell de desenvolupament de les qualitats específiques. Per altra banda, l’adjectiu funcional, d’acord amb el diccionari de la llengua catalana significa: Que està pensat i creat perquè tingui una utilitat pràctica, perquè exerceixi la seva funció.


Per tant, podríem dir que l’entrenament funcional és aquell pensat per estimular capacitats del nostre cos que realment ens puguin beneficiar en el nostre dia a dia, no en cap tasca concreta, però si en totes les tasques. Evidentment aquest entrenament també es pot focalitzar i centrar en capacitats més específiques que interessin d’acord amb les necessitats de la persona. De fet Paco Seirulo, preparador físic del primer equip del Barça, va publicar un article on explica que la preparació física no existeix, i el barça ja fa temps que segueix un entrenament funcional. Curiosament, Julio Tous també segueix aquest mètode a la Juventus...i aquest any els dos equips han disputat la final de la Champions.



Tot això s’aconsegueix amb una sèrie d’exercicis, mitjançant els quals es generen moviments espontanis i variats, on és el nostre cos el que s’adapta a les diferents situacions plantejades durant l’entrenament.





Així doncs, si ho comparem amb els exercicis que podem fer usant la majoria de les màquines del gimnàs, la majoria d’aquestes no reprodueixen moviments reals del nostre dia a dia i ens obliguen a col·locar-nos i desenvolupar l’exercici d’una manera concreta, focalitzant-nos només en un múscul específic, quan en cap situació esportiva ni del dia a dia, els músculs funcionen de manera individual. Per tant, a l’hora d’entrenar hem de parlar de cadenes musculars. Per exemple, en la vida quotidiana, per aixecar un pes, com pot ser una cadira, una caixa de terra, un nen... mai utilitzarem només el bíceps (com és el cas del curl de bíceps amb la màquina), sinó que implicarem tots els músculs del cos per així repartir la càrrega, començant per la musculatura de les cames, la faixa abdominal, i un gran nombre de músculs dels braços... Si no entrenem funcionalment, el nostre cos no funcionarà de forma global.


Per tant, les principals característiques de l’entrenament funcional són:


- Inestabilitat: Les superfícies en les quals s’executen els exercicis no solen ser mai regulars. Els mateixos exercicis forcen el cos a treballar en inestabilitat. Aquest fet provoca que la musculatura del nostre cos hagi de treballar de forma conjunta per tal d'equilibrar el cos.


- Propiocepció o treball neuromuscular: El fet de realitzar els exercicis en superfícies irregulars i/o exercicis on constantment generem desequilibris, provoca que els nostres sistemes estabilitzadors s’activin i estiguin més preparats davant situacions que poden provocar lesions i, per tant, ajuden a evitar-les.


- Cadenes cinètiques: Hem de començar a entendre el nostre cos com un sistema dinàmic que no pot funcionar per parts. Per tant, l’hem d’entrenar de forma global, i això és el que s’aconsegueix amb l’entrenament funcional. Un treball en què, tot i que en certs moments ens focalitzem en l'exercitació d’un grup muscular, tenim en compte que la resta de la musculatura també hi està implicada.


- Propi Pes corporal: Tot això es pot aconseguir amb el propi pes corporal, aquell pes que cal que puguem controlar, suportar i moure amb fluïdesa. Així doncs, el fet de treballar directament amb ell, ens apropa més a nosaltres mateixos i al propi control del cos i ment. Evidentment, tot aquest treball, es pot complementar amb alguns sistemes externs per incrementar la càrrega i/o fer l’entrenament més dinàmic i variat.




- Intensitat: La intensitat vindrà determinada per les nostres pròpies capacitats, sempre ens exigirem el màxim en cada exercici. Aquesta intensitat dependrà de nosaltres, serà una intensitat subjectiva i, per tant, sempre serà la correcta d’acord amb les nostres sensacions. Per tant, l’entrenament funcional és recomanable per a totes les edats ja que treballem amb el nostre cos i segons les demandes i possibilitats d’aquest.



- Agilitat i ADM (amplitud de moviment): La gran majoria dels exercicis d’un entrenament funcional són molt dinàmics i exigeixen un treball en diferents plans i eixos del nostre cos, amb un reclutament de fibres musculars a nivell concèntric, isomètric i excèntric, amb la qual cosa es tendeix a millorar l’agilitat i l’ADM.


La setmana que ve seguirem amb la part de l'aire lliure.



Sigueu actius i viviu!

#Entrenament

Posts destacats
Posts recents